Les dones han hagut de superar innombrables obstacles per practicar esport al llarg de la història. Encara avui en dia, l’esport femení té un llarg camí a recórrer per assolir la mateixa rellevància que l’esport masculí. Però cada cop som més les practicants i l’embranzida és imparable.

Una les imatges més icòniques de la lluita de les dones per la conquesta de l’àmbit esportiu és la de la Kathrine Switzer, una estudiant de periodisme de 20 anys que va fer història el 1967 al convertir-se en la primera dona a córrer oficialment la Marató de Boston.

Switzer va poder inscriure’s a la Marató amb les seves inicials, K.V. Switzer, ja que no hi havia cap regla oficial escrita que digués que només els homes podien participar en la carrera. El 19 d’abril d’aquell 1967 la Kathrine es va presentar amb el seu famós dorsal número 261 i ni a la sortida ni durant els primers 5 km de la carrera es van produir incidents.

Però en el sisè km, un dels comissaris de cursa -era en Jock Semple- la veu, s’hi atansa irat, l’agafa per l’espatlla i intenta fer-la fora de la Marató a empentes mentre crida “Surt de la meva maleïda cursa i torna’m el dorsal”. La Kathrine aconsegueix escapar amb l’ajuda dels seus companys i acaba la carrera en 4 hores i 20 minuts, però després seria desqualificada.

Després de l’incident, Switzer va declarar que els periodistes, furiosos, li van preguntar a crits que què tractava de provar, si era una sufragista o si estava en una croada. Ella va respondre: “‘Només estic tractant de córrer!”.

No obstant això, el suport que va rebre després va eclipsar l’escàndol, i es va tornar una referent de lluita i superació. No va participar en les següents dues edicions de la Marató de Boston però, inspirades per la seva valentia, algunes dones es van animar a córrer desafiant a l’organització. Cinc anys després, la Boston Marathon va decidir oficialitzar la categoria femenina.

Coneixies aquesta historia?

Núria Rivas

Responsable de comunicació del grup ègora